Orientacions i propostes educatives per afavorir la inclusió d’infants amb TEA a l’aula ordinària

A partir de l’anàlisi de les observacions realitzades en les dues aules d’I5, de l’entrevista a la mestra de SIEI del centre i de la recerca teòrica, s’han identificat diverses barreres presents dins l’aula ordinària relacionades amb la participació de l’infant amb TEA, les característiques de l’entorn, la manca de temps, les ràtios elevades i la dificultat per donar resposta simultània a totes les necessitats del grup. Tot i això, també s’han observat múltiples estratègies i pràctiques inclusives utilitzades per les professionals del centre que poden ser incorporades progressivament per les tutores dins les seves aules.

1. Mesures universals en l’espai: construcció d’entorns accessibles, predictibles i emocionalment segurs

L’organització de l’espai i de les rutines té un paper fonamental en la participació i el benestar emocional dels infants amb TEA. Crear entorns accessibles, estructurats i predictibles pot afavorir la comprensió de l’entorn, reduir l’ansietat i facilitar una participació més autònoma dins les activitats quotidianes.

• Organitzar espais tranquils dins l’aula accessibles en qualsevol moment del dia. Per exemple; un espai de la calma amb coixins, objectes sensorials i mantes per amagar-se de l’entorn.

• Ús de suports visuals i pictogrames per anticipar rutines, transicions i seqüències d’activitats.

• Ús de temporitzadors visuals per la comprensió de les consignes en relació amb el temps que es dedica a una activitat o rutina.

• Reducció d’estímuls visuals i auditius.

• Flexibilitat espacial i temporal segons l’estat emocional dels infants. Per exemple: deixar espai per a la regulació emocional si cap infant ho necessita abans de començar les activitats.

2. Comunicació funcional i comprensió de l’entorn

La comunicació és un dels aspectes que pot generar més barreres dins l’aula ordinària quan les propostes educatives es basen principalment en el llenguatge oral. Per aquest motiu, és important oferir diferents canals de comunicació i adaptar el llenguatge a les necessitats reals de cada infant, prioritzant la comprensió i la participació activa.

• Ús dels Sistemes de Comunicació Augmentatius i Alternatius (SCAA) dins de les rutines quotidianes. Per exemple; l’ús de plafons visuals amb pictogrames en moments de representació, assemblea o explicació d’activitats per afavorir la participació activa d’infants amb dificultats en el llenguatge oral.

• Llenguatge clar, senzill i ajustat al nivell comunicatiu de l’infant en comptes d’estar ajustat al nivell esperat de llenguatge.

• Flexibilitat en el temps de resposta de l’infant evitant prejudicis i capacitismes.

• Anticipació visual d’activitats, canvis i consignes. Per exemple: penjar cartells que representen amb pictogrames les diferents consignes, rutines o activitats dins de l’aula.

3. Participació activa en les activitats

La inclusió real no implica únicament la presència física dins l’aula, sinó també la possibilitat de participar activament en les experiències d’aprenentatge. Adaptar les activitats des d’una mirada flexible i vivencial permet afavorir aprenentatges significatius sense separar l’infant de les propostes compartides amb el grup.

• Presentació de les activitats de manera vivencial i manipulativa utilitzant l’expressió corporal (cos, gest, mirada, expressions facials) com a suport comunicatiu.

• Adaptació de les activitats mantenint la mateixa finalitat educativa que amb la resta del grup. Per exemple: triar un tema d’interès per l’infants amb TEA.

• Flexibilitat amb les formes de participació dins una mateixa proposta.

• Presentar les activitats individualment abans de presentar-les en gran grup. Per exemple; aprofitar un moment en el qual la resta del grup està fent treball autònom per anticipar la següent activitat, juntament amb l’explicació vivencial i manipulativa a l’infant amb TEA.

• Donar valor als espais vivencials i al joc espontani per dur a terme aprenentatges significatius. Per exemple: plantejar activitats de motricitat grossa per afavorir aprenentatges de matemàtiques o ciències experimentals.

4. Afavorir les relacions entre iguals i la construcció d’un clima de convivència inclusiu

Les relacions entre iguals tenen una gran influència en el sentiment de pertinença dels infants dins el grup classe. Per aquest motiu, és necessari construir una mirada inclusiva compartida, basada en el respecte, la comprensió i l’acceptació de les diferents formes de comunicar-se, jugar i participar.

• Treballar amb el grup, de manera natural i respectuosa, diferents formes de comunicar-se. Per exemple: utilitzant els plafons visuals amb aquells infants que no es comuniquen oralment.

• Lectures de contes que transmeten valors de convivència, respecte i inclusivitat.

• Reforçar positivament conductes de cura, ajuda i respecte.

• Orientar al grup en diferents estratègies de regulació.

• Plantejar activitats cooperatives i espais compartits de joc lliure atractius per tots els infants segons els seus interessos. Tenint en compte, principalment, els interessos personals de l’infant amb TEA.

• Explicar al grup altres maneres de jugar amb el seu company amb TEA. Ells també s’han d’adaptar al joc del seu company.

5. Donar valor i fomentar el vincle afectiu

El vincle afectiu és un element essencial dins els processos educatius i inclusius. Sentir-se comprès, respectat i emocionalment segur afavoreix la regulació emocional, la confiança i la participació dins el grup. Per aquest motiu, és important que les professionals mantinguin una mirada sensible cap a les necessitats emocionals dels infants.

• Mantenir una actitud flexible davant les necessitats emocionals dels infants respectant el temps de regulació.

• Evitar forçar la participació activa en les converses o el contacte social dels infants amb TEA.

• Mostrar una actitud calmada i coherent amb els límits davant moments de crisi.

• Comprendre les conductes com una forma de comunicació a través de la qual entendre el món de l’infant.

• Buscar moments per l’afectivitat i l’atenció individualitzada.